Caspary ressona més profund que mai amb «Eco dins jo»

El grup pobler Caspary, conegut per la seva barreja crua d’indie rock i lletres directes en català, publicava aquest mes de maig el seu nou EP en format digital: Eco dins jo (Bubota Música). Aquest nou treball de quatre temes confirma el salt qualitatiu de la banda dins l’escena alternativa mallorquina, un gir que ja vaticinàvem a la crítica del seu single «Eclipsi», on intuïem que aquest nou llançament prometia més substància, més densitat emocional i més risc sonor.

A Eco dins jo, Caspary conserva la seva essència rebel i sincera, però hi afegeix una mirada més introspectiva i madura. El so, més fosc i atmosfèric, va acompanyat d’una producció que accentua la tensió emocional dels temes i una temàtica que gira entorn de la solitud, el desencaix i la crítica social. El grup es mira endins i, a través d’aquesta exploració personal, connecta amb una generació que també cerca sentit entre el soroll.

Negre Mirall

Obre l’EP amb una energia punyent i un riff de guitarra que s’enganxa com una alarma emocional. És un crit contra la nostra dependència digital, una mena d’espiral rítmica que reflecteix com ens deformen les pantalles. El tema és directe, quasi claustrofòbic, però molt efectiu.

Eclipsi

Amb una atmosfera més fosca i contemplativa, aquesta peça ja ens va captivar quan la banda la va avançar com a single. Musicalment beu del postpunk i l’indie noranter, però amb una veu lírica molt pròpia. És un eclipsi emocional que parla de lluita interna i confusió existencial.

Pasos de zebra

Més tranquil al principi, aquest tema sembla un passeig reflexiu per la quotidianitat. Però a poc a poc va guanyant intensitat fins a culminar en una explosió emocional que obre una finestra a l’esperança. És potser el més narratiu de tots, i el més lluminós en el fons.

Obres

Una clausura ideal per al disc. És atmosfèrica, introspectiva i cinematogràfica. La cançó fa la sensació d’una passejada solitària, com si la ciutat fos una metàfora del propi interior. El tempo pausat i els arranjaments subtils l’eleven a una dimensió més contemplativa.